Què fer quan els dubtes s'apropen? Quan se't fiquen a dins com un virus de merda, poc, a poc. Fixes la teva mirada en no res, segueixes amb pensaments de moments millors, el que podria haver estat i no vas tenir.
- Com ha anat el dia?
- Bé, prou bé -somriure- i tu?
- Bueno, avorridot.
Així passen els dies, els mesos i els anys que res no arreglen, res no va millor.
Ho tanquem ben fort, ben lluny, ben endins però la pressió és cada cop més insuportable i es converteix en una expressió llunyana, una ganyota mal interpretada.
I escrivint suo, em cauen les gotes de les axil·les, fredes i s'arrosseguen implacables costelles avall. Els timpans reaccionen, s'obturen, palpiten seguint el meu pols encara arrebossant d'esperança.
Estic tranquil perquè no ho penso dir a ningú. Fins quan seguiràs somrient?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada