Pensa-ho només
per un moment. Què faries si m’apropés a tu i et digués.
- Posem que et
demano que vinguis amb mi.
- Eh... A on?
- On vindries amb
mi?
- Com? Enlloc.
- Vine amb mi a
recórrer món. És que tens res que et lligui realment? No et posa començar ara
mateix un viatge amb final desconegut? Jo tampoc ser on, per això mateix! Mira,
ara mateix m’aixeco i t’aixeques i marxem com ho farien tantes altres persones
que se senten atretes, però ho fem a un lloc molt més interessant. On volguem.
Res que ens aturi. La gent que t’estima no ho entendria? Sincerament, jo crec
que si. Fa temps que ho tinc al cap. Què me’n dius? Mira’m a la cara, no sóc
cap boig, encara no ho estic. Només acabo de fer allò que tants pensem i ningú
fa.
- De debò, això?
- Si.
Què m'escrius?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada