T u

El Sol no ha eixit,

l’emoció m’embarga escrivint, a vegades.

Fluint, com el teu vent que em travessa,

ets puresa, d’esperit alcohòlic i imprevisible.

Apropa’t, toca’m, modela’m, vull ser la teva presa,

aqui i ara, ni t’ho pensis, el teu imperdible.

Ets els meus dits, com felins d’instint

estan posseïts, perduts i vençuts.

Com qui no vol res, ja olorant, desistint

davant, el teu ésser, era ben sabut.

Junts, entrellaçats perduts en el plaer.

Que vols que et digui?

L’home del teu davant no ho és,

sóc ja petit, efímer. Que plogui, que nevi.